Pages

dijous, 23 de maig del 2013

Margarida Aritzeta comença a Amposta els fòrums de lectura sobre 'El pou dels maquis'


Tres mesos després de l'aparició de 'El pou dels maquis' a les llibreries, i ja amb la segona edició al mercat, l'autora, Margarida Aritzeta, comença un cicle de fòrums amb els lectors de l'obra. El primer serà aquest divendres, 24 de maig, a dos quarts de 8 del vespre a la sala d'adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta, en un acte conduït per Emigdi Subirats. El seguirà un segon contacte amb els lectors, el proper 18 de juny, a la biblioteca de la Canonja.

En aquests fòrums, al marge de debatre amb els lectors sobre el contingut d'aquest llibre que narra els fets històrics d'uns maquis establerts a Valls l'any 1946, també comparteix la documentació recollida sobre altres casos paral·lels que li han anat descobrint a les presentacions del llibre arreu de Catalunya. L'aparició de la novel·la ha provocat que vagin aflorant situacions similars, s'hagin descobert altres elements i personatges que complementen els fets relatats a la novel·la i s'hagin recollit noves fotografies de l'època amb els protagonistes de 'El pou dels maquis' que Aritzeta també exposarà a aquests fòrums de lectura.  

dimecres, 15 de maig del 2013

El Gorg Negre: homenatges literaris



Cada llibre dialoga amb els llibres escrits anteriorment i es presta als diàlegs futur. La literatura és un joc de reescriptures, cites, homenatges... segurament per això a "El Gorg Negre" els protagonistes busquen els orígens i arriben fins a un llibre antiquíssim escrit en fulles de palma, en sànscrit...
 
Però"El Gorg Negre", essent com és una novel·la d'aventura èpica (que en realitat parla del món i de la vida, com totes les novel·les), és també un homenatge literari força explícit a unes quantes obres, autors i gèneres.

D'entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d'aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al Quijote. És un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit)  i a Jaume Fuster, que se'n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortal de Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d'Ovidi.
I especialment, beu a les fonts del llegendari del Montseny i les seves diverses escriptures.



divendres, 10 de maig del 2013

Margarida Aritzeta glossa el Premi de l'AELC, l'escriptora Isabel-Clara Simó


L'escriptora vallenca, Margarida Aritzeta ha estat l'encarregada de glossar la figura d'Isabel-Clara Simó, que aquest dijous, 9 de maig, ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster, que lliura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'acte de lliurament s'ha fet a la seu de l'AELC a Barcelona i ha anat a càrrec del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Aritzeta ha destacat la singularitat del Premi que s'atorga per votació directa dels companys d'ofici, escriptors i escriptores de l'AELC, la qual cosa el fa "un guardó entranyable pel fet d'haver aconseguit el consens i el reconeixement indiscutible entre els seus".

Margarida Aritzeta, autora de "El Gorg Negre" i companya i amiga d'Isabel-Clara Simó des d'inicis de la dècada de 1970 ha parlat del periodisme compromès i combatiu, sovint políticament incorrecte, que Isabel-Clara Simó ha desplegat sempre, ja en la seva etapa com a directora del setmanari 'Canigó'. També ha fet un repàs de les constants en l'obra literària d'Isabel-Clara Simó: l'interès per l'aventura humana en general, amb temes com l'absurditat de la vida, la injustícia del poderós, la inoportunitat de la mort i la fragilitat de l'amor. L'AELC publica cada any el retrat de l'autor premiat i Aritzeta serà l'encarregada d'escriure el d'Isabel-Clara Simó.

dimecres, 8 de maig del 2013

"El Gorg Negre" i el ressons del "Hamlet"

És prou conegut el passatge del "Hamlet", una de les obres mestres de Shakespeare, en què el príncep de Dinamarca s'enginya un recurs per desemmascarar els assassins del seu pare... i ho fa a través d'una representació teatral que porta a escena, en presència de la mare i l'oncle (els veritables culpables d'aquella mort) els detalls secrets de l'enverinament del rei.

"El Gorg Negre" ret homenatge literari a Shakespeare introduint aquest recurs del teatre dins de la ficció per desemmascarar els traïdors. Passa dins la fortalesa de Sant Pere de Vilamajor, en presència del sobirà, Alfons I el Cast, anomenat també "el Trobador".

Diu el text:

"L’escena següent representava un camp obert i mostrava el setge d’una fortalesa. Els assetjants estaven pintats al fresc sobre uns plafons construïts amb morter de calç. I els actors representaven els capitans de la tropa que cantaven i dansaven perquè aviat vencerien la resistència dels assetjats.

Llavors, a través d’un diàleg enginyós i ple de picardia, el capità explicava a cau d’orella al seu confident que aquella mateixa nit, al ple de la lluna, un traïdor els obriria les portes i assassinaria el sobirà...

El públic seguia la representació en silenci tens, amb esgarrifança per la semblança insòlita de les situacions, que va arribar al seu punt màxim quan el confident va demanar:

—I qui és aquest traïdor?

—Ara us en diré el nom —va respondre el comediant que feia el capità...”

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons