Pages

dimarts, 9 d’abril de 2013

El Gorg Negre: YouTube i el joc de compartir ficcions

Una novel·la no és només una novel·la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.

Val a dir que d'entrada em vaig mirar dues vegades aquells dos estudiants, sense saber si havia de fiar-me'n.  Els vaig dir el que volia i els mitjans que tenia... vam començar a filmar... Tots anàvem amb timidesa, no ens coneixíem de res... Però era alguna cosa diferent de la rutina de les classes i de filmar actes institucionals.

-Només tinc paisatge -els vaig dir.

Ens vam mirar les fotos que portava.

-Uns paisatges esplèndids, unes fotografies meravelloses!

-Sí, me les ha deixades en Martí Boada.

Havíem estat tot un matí triant-les, a la seva casa de Campins. 

-És un crack! -van dir.
-I tant... 

Llavors, provant d'imaginar-me les seqüències dels videos, vaig dir:

-Jo m'imaginava els personatges, les dones d'aigua, els guerrers, els cavallers, els follets... però no en tinc.
-Vols dir que hi falten personatges...
-Sí, i acció... a la novel·la n'hi ha tanta!!! 
-Jo conec algú que... -va dir llavors la Nur.

En aquell moment ja havíem passat un parell d'hores amunt i avall, havíem xerrat, no es pot dir que ens haguéssim fet amics però ja sabíem de quin peu calçàvem.

La Nur va fer un te, el vam deixar reposar mentre enregistràvem veus... després, mentre ens el preníem, em va mostrar unes fotografies, em va ensenyar uns dibuixos. Fantàstics. 

-Són d'uns amics meus -va dir. 
-Vols dir que ho voldran?

I així va començar una cadena que va permetre un treball en comú. Les mans i les idees de la Nur Ortega van enllaçar els dibuixos magnífics d l'Ion Ander Ramírez (vegeu-ne mostres: uns guerrers i uns dracs que no m'hauria pogut ni imaginar), les imatges de la Isthar Piñol (fotos de Creativa Lente) caracteritzada de dama medieval, de dona d'aigua... i encara m'esperava una altra sopresa: la mateixa Nur es va convertir en nimfa i en protagonista enamorada del cavaller de Vilardell!!! (gràcies a la divertidíssima, esplèndida, actuació seva i del seu company, en Robert Boloc, que omplen d'emoció i tendresa el quart video).

Paga la pena compartir aquests videos. Saber que un llibre no s'acaba mai en ell mateix. Us n'ofereixo els enllaços, després d'haver-vos-en contat els secrets:





2 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Té tot molt bona pinta. Felicitats!!!

nur ortega ha dit...

Hola Margarida, com ja vaig posar al facebook ha estat un plaer coneixe't i realitzar aquest projecte al teu costat. Molta sort demà a la presentació a Valls ;)

Publica un comentari a l'entrada

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons