Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions".
"Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".
Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel·la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).
Posted in: 
