Pages

divendres, 2 d’agost del 2019

La Mina Fuster visita can Boada amb el Club de lectura de les Dominiques


El dia 13 de maig de 2019, la inspectora Mina Fuster, de la mà de la seva autora, va anar a can Boada (Tarragona) per mostrar els llibres al senyor Boada, el mestre dels entrepans més meravellosos que ha menjat mai ningú, i per fer-la petar, en presència dels lectors, en un espai atapeït de records.





dijous, 1 d’agost del 2019

Ruta de "La filla esborrada" per Reus


La filla esborrada (Capital Books 2017) és una història ambientada a Reus, als boscos del Baix Camp i a Barcelona. És una novel·la sobre els secrets i els silencis que envolten la història d'una noia molt jove rebutjada per la seva família perquè es va enamorar de qui no tocava en una època de moral molt estreta. Els qui queden, al cap de molts i molts anys, en podran provar d'estirar els fils, però recuperar tot el que va passar serà molt complicat.

dimarts, 26 de gener del 2016

Margarida Aritzeta 'encarrega' a la inspectora Mina Fuster investigar un nou cas

El festival Tiana Negra ha acollit la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.

Els fils de l'aranya també comparteix el territori del projecte de Barcelona World i mostra els fils de diverses trames on conflueixen delinqüents de baixa estopa i lladres de guant blanc. Tots ells volen fer-se rics i, per aconseguir-ho, eliminaran si cal totes les noses que se'ls posen en el camí.

Però també hi tornen a aparèixer els personatges de la sèrie i les seves petites històries. Hi ha la mare rondinaire i massa gran de la inspectora, amb qui mai no s'ha avingut; en Kàputx, el periodista antisistema; el sergent Serra, preocupat per la crisi dels quaranta; el jutge Milans del Bosch, que té un protagonisme no gens buscat; el nòvio catxes de la inspectora, un membre dels serveis secrets espanyols amb qui té una relació que no sap si li acaba de funcionar; i la resta de membres del seu equip, amb novetats en aquesta segona novel·la.

Encara que els fets que es relaten a la novel·la són totalment imaginaris, el lector hi pot descobrir fàcilment el món on viu, i no només geogràficament. Hi trobarà el Camp de Tarragona i la ciutat de Barcelona. Però per les situacions en què es troben els personatges i el context en què viuen, que és absolutament contemporani, tant per la música que s'escolta en locals, cotxes i domicilis, com per les notícies aparegudes als mitjans.

Aritzeta, fidel al seu concepte que la novel·la negra també ha de ser de denúncia social, torna a dibuixar un món on diuen que la crisi s'està acabant però en què la majoria de la gent de cada vegada és més pobra i uns quants de cada vegada són més rics. On els petits delinqüents són perseguits i els delinqüents de guant blanc sovint queden impunes.

Habitualment, Margarida Aritzeta juga amb el món de la literatura dins la literatura. I aquesta no és una excepció. No és casual que un dels protagonistes d'aquesta novel·la s'anomeni Cordèlio en l'any Shakespeare. Un personatge que no és ni intel·lectual ni llegit sinó tot al contrari que evoca El rei Lear des de la cita inicial fins al final. La novel·la té altres homenatges literaris, com Patricia Highsmith i la sèrie de Ripley, o Jaume Fuster. No debades, la inspectora es diu Mina, diminutiu de Jaumina, Fuster. (Foto: Xulio Ricardo Trigo).

divendres, 24 d’abril del 2015

'L'amant xinès', de la vallenca Margarida Aritzeta, el llibre més venut a Tarragona

La novel·la negra 'L'amant xinès', de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta, ha estat junt amb el recull fotogràfic de Chinchilla 'Una història de Tarragona en imatges' el llibre més venut a Tarragona, segons informa Catalunya Ràdio. 'La cuina dels Pescadors de la Costa Daurada' és un altre dels llibres que més acceptació ha tingut a la demarcació.


L'escriptora Margarida Aritzeta ha estat aquest Sant Jordi amb els lectors signant els seus llibres a diferents punts de la ciutat de Tarragona, Reus i Valls. Principalment, de 'L'amant xinès', la novel·la negra revelació que entrellaça el país actual i el Barcelona World amb la ficció. Aquesta és la darrera creació d'Aritzeta, que al mes de gener ja va arribar a la segona edició per part de l'editorial Llibres del Delicte, i que ha merescut elogioses crítiques des de la premsa especialitzada.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Margarida Aritzeta signarà llibres aquest Sant Jordi a Tarragona, Reus i Valls

L'escriptora Margarida Aritzeta serà aquest Sant Jordi amb els lectors signant els seus llibres a diferents punts de Tarragona, Reus i Valls. 'L'amant xinès', la novel·la negra revelació que entrellaça el país actual i el Barcelona World amb la ficció, es la darrera creació d'Aritzeta que al mes de gener ja va arribar a la seva segona edició.

A Tarragona, Margarida Aritzeta serà des d'un quart d'11 del matí signant al Campus Catalunya de la URV, De dos quarts d'11 a dos quarts de 12 del migdia, signarà a la parada de la llibreria La Capona de la Rambla i de la 1 del migdia a les 2, a la parada d'Abacus. La Llibreria La Rambla, amb la seva parada, també acollirà signatures de l'autora de les 2 a les 3 del migdia.

A les 6 de la tarda, Margarida Aritzeta signarà llibres a la plaça del Mercadal de Reus. El lloc serà la parada que hi ha situada al davant de l'Ajuntament. A dos quarts de 8 del vespre, a Valls, l'escriptora també dedicarà els seus llibres al lectors que s'acostin a la parada de la Llibreria Roca del Pati.

dijous, 2 d’abril del 2015

'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, a la Selecció millors llibres del 2014

L’equip de crítica de Faristol (CLIJCAT) ha seleccionat la novel·la 'La nit de la papallona', de l'escriptora Margarida Aritzeta i premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, per formar part de l’exposició 'Selecció millors llibres del 2014' del 31è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. El certamen es celebrarà del 19 al 30 d’abril a Mollerussa (Pla d'Urgell).

El jurat del premi Barcanova va guardonar 'La nit de la papallona' per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren". El premi Barcanova és el més valorat del seu gènere i amb aquesta novel·la, Aritzeta se suma al llistat d'autors de renom que han obtingut el guardó com Maria Mercè Roca, Jordi Sierra i Fabra, Gemma Pasqual i Escrivà, Maria Carme Roca, Carles Sala i Vila. Amb 'La nit de la papallona' l'autora trasllada als lectors a un entorn rabiosament actual, com és la relació dels joves amb les xarxes socials d'Internet.

Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions".


"Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".

Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel·la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).

diumenge, 22 de febrer del 2015

'Ni un pam de net', el text de Ferran Gerhard a la presentació de 'L'amant xinès'

Eren els quatre genets de l’apocalipsi verbal. Feia temps que cavalcaven sense muntura, com si les bèsties s’haguéssin rendit, fartes d’aventures. Era quelcom semblant al que ocorre als franctiradors: quan no poden amb els objectius donen tombs, són brúixoles seduïdes per un imant, embogeixen i deambulen sense destí per un camp magnètic.

Per tal d’esquivar aquella costa avall, es reunien quasi cada dia a la cafeteria Savoia, a les Gavarres. Aquell pòquer tan humà era format per tres periodistes i un escriptor. Els primers: Mateu Alemany, àlies Kapuscinski o Kàputx, que va perdre la feina per fotre el nas en un viatge a Xina de polítics i empresaris, entre ells el batlle de Valls i l’expresident de la Cambra de Comerç de Tarragona, i ara candidat a alcalde; Nando Gallart, condemnat a l'atur per detallar les misèries d’un tal Santos Fèlix, editor del diari La Tribuna de Tarragona, i Jorge Jurado, que es va quedar sense treball per captar i descriure la ferum que brollava del ventre de la Diputació Provincial, de les inversions a l’estranger (a l’Argentina, concretament) de la Autoritat Portuària, i dels cabals públics que circulaven pel Ajuntament tarragoní i acabaven en mans privades. El titular de l’avortat reportatge: 'Ni un pam de net'. La darrera peça, el novel·lista Amador Sandaño, era de Buenos Aires i li agradava més fer volar coloms i beure –tot tipus de libacions alcohòliques-  que narrar.

El Savoia els va atreure des d’un començament perquè els recordava, encara que sembli estrany, un llibre mític, 'Històries del Savoy', d’un tal José Luis Alvite que, com va dir algú, “amb les seves frases podies fabricar un misto per encendre una cigarreta” (1). Y… tots fumaven.

Escarxofats en un confortable sofà i en butaques dignes de Ca Clols, aquells xafatolls organitzaven al capvespre, quan la soledat els angoixava, tertúlies remullades amb generosos dry Martini i gin tonics. El combinat a assaborir depenia de si estava ennuvolat o lluïa el sol.

Aquell divendres plovia, així que optaren per la ginebra amb tònica. Kàputx va proposar per començar dialogar sobre literatura, sobre novel·la negra, i es va treure de l’atrotinada gavardina crema -una deplorable imitació de les de Humprey Bogart- 'L’amant xinès'. Tots havien llegit l’obra, era la condició sine qua non prèvia al debat.

Per un instant, van coincidir Kàputx i Amador. Van mirar una noia que es dirigí a la barra. Aquell cul, cenyit per uns texans vermells, gairebé els va fer perdre l’oremus.

-Òndia, quin monument  -se li va escapar a Sandaño.

-No siguis fetiller, mustinot. És una inspectora dels Mossos d’Esquadra que no es talla ni un pèl. Ja et veig a la cangrí, gorrinet –matisà Kapuscinski que la coneixia des de feia anys, encara que no íntimament.

Vinga, carallots, iniciem la missa –va intervenir Jorge Jurado que no havia aconseguit enterrar el to de director del setmanari Tarraco Exprés, ni que ara només fos un simple prejubilat raonotes.

-A mi, l’historia que explica l’Aritzeta em sembla interessant. S’ajusta a l’actualitat, té en compte paisatges, situacions i circumstàncies molt versemblants. Es allò que valtros en diríeu “realficció”, cony, i sovint qui ho intenta no se’n ensurt.

 -A més, ella té pebrots, ja que també es una narració de denúncia –va reblar Sandaño.

 -I fixeu-s’hi, parla del Fortí de la Reina, del Cementiri dels Anglesos o dels Jans, de Barcelona World, de la florentinada aquesta del Castor i els seus cagallons sísmics, de la manca de pesca, de Càritas… i, ah, de la antiga caserna de l’avinguda de Catalunya que, ves per on, va formar part de la meva adolescència –subratllà Kàputx.

-Però tu no ets de Reus, salitraco? – ficà cullerada Jurado.

 -Sí, xon, però al voltant d’aquelles instal·lacions militars hi havia uns quants puticlubs, bé, llavors en dèiem barres americanes. El Chaplin i el Kioto n’eren dos, i de categoria, no com els de la Part Alta que semblaven enganxats amb saliva dejuna.

 Sempre ha de sortir el putiferi, els lloros, els baixos del bacallà –es queixà Jurado.

 -Doncs, ja posats i furonejant sota faixa, jo trobo a faltar sexe en 'L’amant xinès'. No es folla, hi ha un cop que la Mina Fuster recorda que va fer l’amor, no que va cardar. I, sobretot, hi manca violència, perquè, xecs, es un relat de crims –recalcà Amador.

-Es cert, a mi també m’ha xocat. L’autora, en un conte que es deia 'L’assassinat de la venedora de cupons', aconsegueix descripcions d’una brutalitat entranyable, perdoneu-me l’oxímoron, i aquí em fa l’ impressió que es reprimeix- deixà anar Nando.

-El llibre m’ha agradat. Un ritme, al principi lent però després vertiginós, i tot amanit amb detalls secundaris però encertats, enriquidors de l’argument principal. L'escena de la mare de la Mina a la terrassa del apartament de Cambrils, esperant els fantasmes de la nit i amb la seva filla abatuda per la certesa de “no saber què fer quan una persona que viu sola es fa gran”, em va emocionar. No podia dormir, em vaig estirar al llit pensant que jo era aquella jaia –confessà Kàputx, un home no tan dur com li agradava aparentar.

-Ep, jo el que també valoro és la força i el potencial d’algunes expressions. Vaig anotar: “Parets de color d’escopinada seca”; “veu poderosa que rascava com un paper de vidre”; “bigoti de mariscala com la Frida Kahlo”, i, “li havia de treure les paraules de la boca com si li arranqués un queixal –assegurà Gallart.

 -Au!, també hi ha sentit de l’ humor. Sinó, a que ve la ciutat subterrània per on andareja l’ Olga Xirinacs?. Teniu al caparró que en els anys setanta ja parlava de aquell món d’ombres Joan Piqué, el Piquirrasqui, l’amo de la taverna Las Flores, aquell brètol entranyable que venia periquitos als quals pintava les plomes i que s’amagava quan, al poc temps i després de destenyir-se els ocells, el perseguien les clientes indignades per l’estafa?- comentà en Jurado.

 -Vatua, hosti tu, hi ha una cosa que heu ignorat i que és clau: tot esdevé en aquest territori marginat format per les comarques. Calia una operació quirúrgica: deixar de banda Barcelona com a marc. Sortir per un cop del puto “cap i casal” –esbufegà Nando Gallart.

-Dallonses, a mi em va encantar la banda sonora. Tot i que la Amy Winehouse, aquell monyo monya que va rebentar en un delirium tremens letal, ja sortia a la narració de la Once, la de l’homicidi del cuponazo – es va vanagloriar Sandaño.

 -I es van fer les vuit, les nou i les deu. Va arribar el moment de pactar el volum que diseccionarien, hàbils cirurgians dels mots, el mes vinent. En aquesta ocasió no va caldre discutir. Seria “Poeta Morta” de Patricia Heras, la Patri, aquella xicota de pentinat de tauler de escacs, celles poblades i somriure melangiós que abominava del Papà Estat i que es va suïcidar al no suportar la presó després de ser sentenciada per uns fets que no va cometre.

Una mica engatats, com pirates a l’abordatge, van assaltar el bus. Després, lo de quasi sempre. A cap li entusiasmava tornar a casa, anar a la jóc. Sense dir-se res i assedegats enfilaren cap als bars. El periple fou el bordell Montevideo, El Cau, El Candil, el J.B i, ja de matinada, el Tòtem, on els va caure la vena i van descobrir que eren invisibles per les dones, un peatge dolorós que havien d’abonar per haver arribat a certa edat.

En el Balcó del Mediterrani, asseguts a la gespa i sota la presència intimidant de Roger de Llúria, Gallart anuncià que tenia in mente una historia sobre un crim, el de l’Antonio també conegut com 'L’home del temps', un indigent del Catllar que fou testimoni d’un robatori i el van apedregar i apallissar fins que li sortí l’ànima per la boca mentre escopia les dents i, desfigurat, fou localitzat en una caseta de la Renfe, tocant a les vies del tren (2). Sandaño va proposar realitzar un volum col·lectiu amb una selecció de contes policíacs que podrien editar Silva, Arola o Llibres del Delicte. Fins i tot sabia com es diria: 'Ells sempre maten'.

El mar abraonat, furient, udolava allà a baix. Van guaitar. Callats, muts. Les veus interiors, aquells polissons sarcàstics i cruels que els eixordaven en una època, s’havien apagat.  El silenci es convertí per uns segons en una pàtria pesada, avorrida, malastruga, com la imperial i blavosa, aquella de la hissada matinal de bandera sota els sons del himne nacional. La foscor atemoria. El sobtat esgarip del Kàputx els va estremir. Jurado, trasmudat, murmurà: “Per nosaltres el dolor és tendresa” (3).

Ferran Gerhard, Tarragona, 3 de febrer de 2015
     

 1 Juan Tallón, El País, 20 de enero de 2015.  2 Episodi que m’explicà Yolanda Tarrés Capdevila el 30 de gener de 2015.  3 Jaime Gil de Biedma: “Para nosotros el dolor es tierno”.

dijous, 19 de febrer del 2015

Collbató Negre organitza la presentació de 'L'amant xinès' de Margarida Aritzeta

El col·lectiu Collbató Negre organitza aquests dijous, 19 de febrer, a les 7 de la tarda, la presentació de la darrera novel·la de Margarida Aritzeta, 'L'amant xinès'. L'acte es farà al Casal Cultural de Collbató amb la col·laboració de l'editorial, Llibres del Delicte, el Casal de Cultura i Som Negra. Aquest portal de venda d'obres de gènere per internet ofereix, a més , la possibilitat d'aconseguir la novel·la signada per la seva autora.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la, que en sols un mes arriba a la segona edició. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons