Eren
els quatre genets de l’apocalipsi verbal. Feia temps que cavalcaven sense
muntura, com si les bèsties s’haguéssin rendit, fartes d’aventures. Era quelcom
semblant al que ocorre als franctiradors: quan no poden amb els objectius donen
tombs, són brúixoles seduïdes per un imant, embogeixen i deambulen sense destí
per un camp magnètic.
Per tal d’esquivar aquella costa avall, es reunien
quasi cada dia a la cafeteria Savoia, a les Gavarres. Aquell pòquer tan humà
era format per tres periodistes i un escriptor. Els primers: Mateu Alemany,
àlies Kapuscinski o Kàputx, que va perdre la feina per fotre el nas en un
viatge a Xina de polítics i empresaris, entre ells el batlle de Valls i
l’expresident de la Cambra de Comerç de Tarragona, i ara...
Posted in: 
