Els fets que van viure els maquis que es van establir a la masia Cardellà de Valls i que narra Margarida Aritzeta a "El pou dels maquis" estan connectats amb les detencions que es van produir en una masia de Girona, situada a la carretera de Sarrià de Ter, coneguda com el mas Trobat. La detenció a Barcelona l'11 d'abril de 1947 de Pere Valverde, que era el cap de la comissió político-militar del PSUC, va permetre a la policia franquista disposar de documentació per trobar algunes de les masies i cases on s'allotjaven i amagaven els maquis. Amb aquesta detenció van quedar al descobert tant la masia Cardellà com el mas Trobat.
En el cas del mas Trobat, però, a diferència del què narra "El pou dels maquis" sobre la masia Cardellà, quan hi van arribar els agents de la Brigada Político-social, auxiliats per efectius de la policia de Girona, els maquis s'havien amagat i tan sols es van poder endur en Rafael Roch, de 58 anys, propietari de la masia, i el seu fill de disset anys, que es deia Josep. L'home tenia quatre noies i dos nois, el gran dels quals, en Narcís, era el veritable contacte amb els maquis i era conegut també com "el Gafas" o "el Narcís". A la policia li constaven els noms de tota la partida: en "Narcís"; en Luís Bustamante, àlies "Busto" i "el Ramon"; en Josep Ros, àlies "el Ros" i "el Manco"; en Joan Suñer o Andrés Puigbò, àlies "el Joan", "l'Oliva" o "el Noi de l'Oli".
Malgrat que hi van arribar a les quatre de la matinada no se'n van poder endur cap. Fins i tot el fill gran, en Narcís, que hi dormia aquella nit, es va poder escapar pels pèls. Van trobar el seu matalàs encara calent. El policia que el va sentir que marxava va declarar que li hauria disparat però que se li va encasquetar l'arma. Tot fa entendre que tenia més por que els homes a qui anava a detenir.
A la pallissa del mas Trobat van localitzar una gran quantitat d'armes i explosius. A la masia Cardellà també els hi haurien trobat si hi haguessin arribat dues setmanes abans ja que els guerrillers van decidir anar-ho a amagar tot a la muntanya com a mesura de seguretat veient que començaven a detenir alguns dels seus enllaços de Barcelona.
La policia es va acarnissar de valent en els interrogatoris a la comissaria de Girona, sobretot amb el noi de disset anys, que sembla que va dir que el seu pare els ho podria explicar tot. També a la "masia Cardellà" es van endur un noi de disset anys i un de divuit cap a la comissaria de Tarragona... però aquests no consta que diguessin res. No els calia. Els policies s'havien disfressat de guerrillers i van obtenir d'en Felipe Bravo la informació que necessitaven per detenir els guerrillers que els constava que hi havia.
Margarida Aritzeta ha publicat que en un dels atestats de la detenció es fa constar que el segon dia que interrogaven en Rafael Roch, l'home de de 58 anys amo del "mas Trobat", en un moment en què suposadament els agents es van despistar, l'home va arrencar a córrer amb la primera intenció d'escapar-se però veient que no ho aconseguiria, es va llançar pel balcó de la comissaria a causa de la mala consciència que li va provocar saber que a casa seva s'hi havien amagat maquis. Els policies "no van poder fer res per evitar que se suïcidés".Són uns fets que no disten gaire del que va relatar el Premi Nobel de Literatura, Dario Fo a "Mort accidental d'un anarquista".
Malgrat que hi van arribar a les quatre de la matinada no se'n van poder endur cap. Fins i tot el fill gran, en Narcís, que hi dormia aquella nit, es va poder escapar pels pèls. Van trobar el seu matalàs encara calent. El policia que el va sentir que marxava va declarar que li hauria disparat però que se li va encasquetar l'arma. Tot fa entendre que tenia més por que els homes a qui anava a detenir.
A la pallissa del mas Trobat van localitzar una gran quantitat d'armes i explosius. A la masia Cardellà també els hi haurien trobat si hi haguessin arribat dues setmanes abans ja que els guerrillers van decidir anar-ho a amagar tot a la muntanya com a mesura de seguretat veient que començaven a detenir alguns dels seus enllaços de Barcelona.
La policia es va acarnissar de valent en els interrogatoris a la comissaria de Girona, sobretot amb el noi de disset anys, que sembla que va dir que el seu pare els ho podria explicar tot. També a la "masia Cardellà" es van endur un noi de disset anys i un de divuit cap a la comissaria de Tarragona... però aquests no consta que diguessin res. No els calia. Els policies s'havien disfressat de guerrillers i van obtenir d'en Felipe Bravo la informació que necessitaven per detenir els guerrillers que els constava que hi havia.
Margarida Aritzeta ha publicat que en un dels atestats de la detenció es fa constar que el segon dia que interrogaven en Rafael Roch, l'home de de 58 anys amo del "mas Trobat", en un moment en què suposadament els agents es van despistar, l'home va arrencar a córrer amb la primera intenció d'escapar-se però veient que no ho aconseguiria, es va llançar pel balcó de la comissaria a causa de la mala consciència que li va provocar saber que a casa seva s'hi havien amagat maquis. Els policies "no van poder fer res per evitar que se suïcidés".Són uns fets que no disten gaire del que va relatar el Premi Nobel de Literatura, Dario Fo a "Mort accidental d'un anarquista".
Malgrat l'operació de Valls i la de Girona es van fer en paral·lel, per al Grup de Girona es va obrir un Consell de Guerra posterior al consultat per Aritzeta per a la redacció de la novel·la, atès que no va ser fins més endavant que van anar detenint els maquis que s'havien establert al "mas Trobat". Però per a aquelles dates en Rafael Roch ja era mort.
Posted in: 
