Pages

dijous, 23 de maig del 2013

Margarida Aritzeta comença a Amposta els fòrums de lectura sobre 'El pou dels maquis'


Tres mesos després de l'aparició de 'El pou dels maquis' a les llibreries, i ja amb la segona edició al mercat, l'autora, Margarida Aritzeta, comença un cicle de fòrums amb els lectors de l'obra. El primer serà aquest divendres, 24 de maig, a dos quarts de 8 del vespre a la sala d'adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta, en un acte conduït per Emigdi Subirats. El seguirà un segon contacte amb els lectors, el proper 18 de juny, a la biblioteca de la Canonja.

En aquests fòrums, al marge de debatre amb els lectors sobre el contingut d'aquest llibre que narra els fets històrics d'uns maquis establerts a Valls l'any 1946, també comparteix la documentació recollida sobre altres casos paral·lels que li han anat descobrint a les presentacions del llibre arreu de Catalunya. L'aparició de la novel·la ha provocat que vagin aflorant situacions similars, s'hagin descobert altres elements i personatges que complementen els fets relatats a la novel·la i s'hagin recollit noves fotografies de l'època amb els protagonistes de 'El pou dels maquis' que Aritzeta també exposarà a aquests fòrums de lectura.  

dimecres, 15 de maig del 2013

El Gorg Negre: homenatges literaris



Cada llibre dialoga amb els llibres escrits anteriorment i es presta als diàlegs futur. La literatura és un joc de reescriptures, cites, homenatges... segurament per això a "El Gorg Negre" els protagonistes busquen els orígens i arriben fins a un llibre antiquíssim escrit en fulles de palma, en sànscrit...
 
Però"El Gorg Negre", essent com és una novel·la d'aventura èpica (que en realitat parla del món i de la vida, com totes les novel·les), és també un homenatge literari força explícit a unes quantes obres, autors i gèneres.

D'entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d'aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al Quijote. És un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit)  i a Jaume Fuster, que se'n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortal de Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d'Ovidi.
I especialment, beu a les fonts del llegendari del Montseny i les seves diverses escriptures.



divendres, 10 de maig del 2013

Margarida Aritzeta glossa el Premi de l'AELC, l'escriptora Isabel-Clara Simó


L'escriptora vallenca, Margarida Aritzeta ha estat l'encarregada de glossar la figura d'Isabel-Clara Simó, que aquest dijous, 9 de maig, ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster, que lliura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'acte de lliurament s'ha fet a la seu de l'AELC a Barcelona i ha anat a càrrec del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Aritzeta ha destacat la singularitat del Premi que s'atorga per votació directa dels companys d'ofici, escriptors i escriptores de l'AELC, la qual cosa el fa "un guardó entranyable pel fet d'haver aconseguit el consens i el reconeixement indiscutible entre els seus".

Margarida Aritzeta, autora de "El Gorg Negre" i companya i amiga d'Isabel-Clara Simó des d'inicis de la dècada de 1970 ha parlat del periodisme compromès i combatiu, sovint políticament incorrecte, que Isabel-Clara Simó ha desplegat sempre, ja en la seva etapa com a directora del setmanari 'Canigó'. També ha fet un repàs de les constants en l'obra literària d'Isabel-Clara Simó: l'interès per l'aventura humana en general, amb temes com l'absurditat de la vida, la injustícia del poderós, la inoportunitat de la mort i la fragilitat de l'amor. L'AELC publica cada any el retrat de l'autor premiat i Aritzeta serà l'encarregada d'escriure el d'Isabel-Clara Simó.

dimecres, 8 de maig del 2013

"El Gorg Negre" i el ressons del "Hamlet"

És prou conegut el passatge del "Hamlet", una de les obres mestres de Shakespeare, en què el príncep de Dinamarca s'enginya un recurs per desemmascarar els assassins del seu pare... i ho fa a través d'una representació teatral que porta a escena, en presència de la mare i l'oncle (els veritables culpables d'aquella mort) els detalls secrets de l'enverinament del rei.

"El Gorg Negre" ret homenatge literari a Shakespeare introduint aquest recurs del teatre dins de la ficció per desemmascarar els traïdors. Passa dins la fortalesa de Sant Pere de Vilamajor, en presència del sobirà, Alfons I el Cast, anomenat també "el Trobador".

Diu el text:

"L’escena següent representava un camp obert i mostrava el setge d’una fortalesa. Els assetjants estaven pintats al fresc sobre uns plafons construïts amb morter de calç. I els actors representaven els capitans de la tropa que cantaven i dansaven perquè aviat vencerien la resistència dels assetjats.

Llavors, a través d’un diàleg enginyós i ple de picardia, el capità explicava a cau d’orella al seu confident que aquella mateixa nit, al ple de la lluna, un traïdor els obriria les portes i assassinaria el sobirà...

El públic seguia la representació en silenci tens, amb esgarrifança per la semblança insòlita de les situacions, que va arribar al seu punt màxim quan el confident va demanar:

—I qui és aquest traïdor?

—Ara us en diré el nom —va respondre el comediant que feia el capità...”

dilluns, 22 d’abril del 2013

"El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta arriba a la segona edició per Sant Jordi


Abans que es compleixin els dos mesos de la seva publicació, la darrera novel·la de l'escriptora de Valls Margarida Aritzeta, "El pou dels maquis" ha arribat a la seva segona edició. El bon ritme de vendes de l'obra i les demandes de les llibreries per la Diada de Sant Jordi han portat a l'editorial Cossetània a imprimir més exemplars d'aquesta obra que narra, de manera novel·lada, uns fets reals que van passar a la masia Cardellà de Valls entre 1946 i 1947, on uns maquis feien un pou. Recull, també, la presència i les accions d'aquests lluitadors antifranquistes a diverses poblacions de l'Alt Camp i del Baix Camp.

La novel·la es complementa amb un segon volum, també editat per Cossetània, "El Pou dels maquis: els fets, els documents",  que és una making of de la novel·la, on s'explica el procés de recerca i documentació d'uns episodis que s'emmarquen en l'anomenada "Caiguda dels Vuitanta" del PSUC de l'abril de 1947.

divendres, 19 d’abril del 2013

Margarida Aritzeta presenta "El pou dels maquis" aquest divendres al Castell de la Selva del Camp


L'escriptora Margarida Aritzeta presenta aquest divendres, 19 d'abril, la seva darrera novel·la, "El pou dels maquis" a la Selva del Camp. L'acte se celebra a les 8 del vespre, al Castell, i comptarà amb la intervenció de Jordi Vinyals, regidor de Cultura, i una lectura de textos a càrrec de Neus Salvat. El llibre, editat per Cossetània, una història novel·lada sobre la presència dels maquis a l'Alt i al Baix Camp.

La Selva del Camp té un lloc important a "El pou dels maquis". D'una banda, perquè hi passen els membres de dos grups de guerrillers: la partida del Teixidó entre 1945 i 1946 i dos dels membres del grup de Carles Valls entre el desembre de 1946 i l'abril de 1947, quan són detinguts, perquè treballaven a les obres de la carretera de l'Albiol i vivien al mas Gibert (a la foto), de la Selva. De l'altra, perquè és un poble  on la resistència antifranquista és forta i on hi ha un nucli sòlid de militants i simpatitzants del PSUC.

Entre els detinguts de la "Caiguda dels 80" de l'abril de 1947 hi ha dos homes joves de la Selva del Camp. Són en Josep Muntas Ferran (nascut 2-10-1917) i l'Andreu Soronellas Domingo (nascut 27-10-1920).  Se'n saben coses per la documentació del Consell de Guerra. Però sobretot a partir d'un document autobiogràfic de Josep Muntas redactat el juny de 1949, després de passar la frontera cap a França per no complir la condemna de tres anys que li havia estat imposada.

En aquest document, dipositat a l'Arxiu del PC a Madrid, Muntas explica el seu historial, on consta que va fer la guerra amb 18 anys i que el juny de 1939 va ser condemnat a mort; la pena li va ser commutada per cadena perpètua, però finalment va sortir de la presó el 26 de març de 1946 i se'n va anar a viure al seu poble. Muntas surt en llibertat provisional després de deu mesos de presó, treballa a la Comercial Terrestre i Marítima però durant el Consell de Guerra i el sentencien a 3 anys més de presó, que no té intenció de complir. El que diu a continuació documenta amb molt de detall una època i uns fets ocorreguts a la Selva que són absolutament desconeguts.

"Era una nueva vida que empezaba, acostumbrado al ambiente carcelario me fue difícil comprender que en mi localidad no existiera organización ninguna para combatir el régimen fascista ni tampoco para ayudar a los que sufrían en las cárceles.

Fue trabajo difícil y delicado al mismo tiempo, pero antes de un mes pude conseguir ponerme en contacto con el Partido en la localidad de Reus, donde residía la dirección comarcal. Una vez recibidas las instrucciones y orientado del ambiente, no me fue difícil organizar el Partido en mi localidad, llegando a ser uno de los mejores Radios de la provincia. Y en vista de esto la Comarcal me empleó como enlace provincial dentro del secretariado de Agitación y Propaganda. Por ser el Radio también que estaba más cerca de la montaña, me pusieron en contacto directo con el grupo de guerrilleros que actuaba en este sector para suministros y orientación. Y fue por dar a conocer al fascismo que el 14 de abril de 1947 no era fecha olvidada para nosotros, como no lo fueron las precedentes, que este grupo de guerrilleros quiso, cumpliendo órdenes, conmemorar este día haciendo volar una torre eléctrica, construcción metálica que va de Camarasa a Barcelona, pero el destino quiso que dos de nuestros camaradas fuesen apresados por la Guardia Civil y llevados detenidos a mi localidad. Huelga decir los medios que el Brigada de dicho puesto empleó para saber lo que nuestros guerrilleros se abstenían de decir, pero por fin hubo quien dijo més de lo debido (hoy expulsado el Partido), me delató a mí como Secretario General y al Secretario de Organización. A causa de ésto fui detenido y conducido a la cárcel Pilatos de Tarragona, acusado de Bandidaje y Terrorismo, y no por eso mi espíritu revolucionario decayó, no, todo lo contrario. Esta vez me metieron en la sala de los comunes y como que la comida era pésima e insuficiente organicé un acto de protesta, saliendo victoriosos.

Unos meses después, a la cárcel Modelo de Barcelona. Fue allí donde conocí toda la verdad de nuestro procesos, en él estábamos comprometidos 72, entre ellos nuestros mejores dirigentes Regionales. [... ] En el año 1947, y en la cárcel, fuimos todos objeto de los más [...]los y pésimos tratos, llegando al extremo de incomunicarnos a 36 durante 40 días a pan y agua, y fue de este hecho que el camarrada Wilson salió loco".

dimarts, 9 d’abril del 2013

Margarida Aritzeta parla de 'El pou dels maquis' amb Xavier Grasset a l'Oracle de Catalunya Ràdio

L'escriptora Margarida Aritzeta participa aquest dimecres, dia 10 d'abril, al programa l'Oracle, de Catalunya Ràdio, que condueix i dirigeix el periodista Xavier Grasset. A la primera part del programa, que s'emet entre les 3 a les 4 de la tarda, Xavier Grasset conversarà amb l'escriptora vallenca per parlar del seu darrer llibre, "El pou dels maquis". A la segona part del programa, Aritzeta participarà a la tertúlia d'actualitat, principalment de l'actualitat política del país, que en aquesta edició comptarà també amb Rosa Massagué, periodista; Jordi Grau, director adjunt d'El Punt Avui, i Melcior Comes, escriptor.

El Gorg Negre: YouTube i el joc de compartir ficcions

Una novel·la no és només una novel·la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.

Val a dir que d'entrada em vaig mirar dues vegades aquells dos estudiants, sense saber si havia de fiar-me'n.  Els vaig dir el que volia i els mitjans que tenia... vam començar a filmar... Tots anàvem amb timidesa, no ens coneixíem de res... Però era alguna cosa diferent de la rutina de les classes i de filmar actes institucionals.

-Només tinc paisatge -els vaig dir.

Ens vam mirar les fotos que portava.

-Uns paisatges esplèndids, unes fotografies meravelloses!

-Sí, me les ha deixades en Martí Boada.

Havíem estat tot un matí triant-les, a la seva casa de Campins. 

-És un crack! -van dir.
-I tant... 

Llavors, provant d'imaginar-me les seqüències dels videos, vaig dir:

-Jo m'imaginava els personatges, les dones d'aigua, els guerrers, els cavallers, els follets... però no en tinc.
-Vols dir que hi falten personatges...
-Sí, i acció... a la novel·la n'hi ha tanta!!! 
-Jo conec algú que... -va dir llavors la Nur.

En aquell moment ja havíem passat un parell d'hores amunt i avall, havíem xerrat, no es pot dir que ens haguéssim fet amics però ja sabíem de quin peu calçàvem.

La Nur va fer un te, el vam deixar reposar mentre enregistràvem veus... després, mentre ens el preníem, em va mostrar unes fotografies, em va ensenyar uns dibuixos. Fantàstics. 

-Són d'uns amics meus -va dir. 
-Vols dir que ho voldran?

I així va començar una cadena que va permetre un treball en comú. Les mans i les idees de la Nur Ortega van enllaçar els dibuixos magnífics d l'Ion Ander Ramírez (vegeu-ne mostres: uns guerrers i uns dracs que no m'hauria pogut ni imaginar), les imatges de la Isthar Piñol (fotos de Creativa Lente) caracteritzada de dama medieval, de dona d'aigua... i encara m'esperava una altra sopresa: la mateixa Nur es va convertir en nimfa i en protagonista enamorada del cavaller de Vilardell!!! (gràcies a la divertidíssima, esplèndida, actuació seva i del seu company, en Robert Boloc, que omplen d'emoció i tendresa el quart video).

Paga la pena compartir aquests videos. Saber que un llibre no s'acaba mai en ell mateix. Us n'ofereixo els enllaços, després d'haver-vos-en contat els secrets:





 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons