El procés d'elaboració de "El pou dels maquis" esdevé també el procés que posa en qüestió la imatge que ha estat escampada d'uns homes i d'unes dones que han estat titllats de 'facinerosos', de salta-camins o de guerrillers. Una imatge que interessadament s'ha volgut sostenir fins als nostres dies mantenint oberta la causa penal contra ells fins i tot després de l'amnistia política de la transició. Res més lluny, en la majoria dels casos, de la realitat d'uns soldats que van ser blasmats com a bandits, d'uns resistents antifranquistes que van ser oblidats pels seus aliats i d'uns ciutadans que es van veure obligats a silenciar el seu compromís social.
La història de la majoria dels 'maquis' és la d'uns lluitadors antifranquistes que van ser vençuts. En el context de postguerra, als anys 40, es van lliurar a la resistència convençuts que l'aliança internacional, que ja havia derrotat al feixisme a Europa, necessitava d'ells per posar fi a la dictadura franquista. Fins que es van adonar que havien quedat abandonats a la seva sort. De la nit al dia, uns soldats havien esdevingut uns bandits als ulls i a la propaganda del règim vencedor. I el més dolorós de tot plegat: el compromís personal que aquests homes i dones havien emprès i el patiment sofert el van haver de silenciar, forçosament, fins i tot als seus fills.
Posted in: 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada