Tot va començar a Gualba, en un punt del Montseny. O potser va començar al castell de Montsoriu, que senyoreja un turó que domina tota la vall de la Tordera, per on antigament passava la Via Augusta.L'Alba era una noia normal que feia una vida normal. El seu germà havia marxat de casa, de can Figueres de Gualba, quan ella era petita, quasi no el recorda, i de sobte, ara el somnia cada dia. "Em trobaràs al Gorg Negre, li diu, fes lliscar una pedra plana sobre la superfície de l'aigua! I ella hi va. Ximpleta?
Darrere del Gorg Negre hi ha un món desconegut on ella buscarà l'Aram, el seu germà. Però no sap que també és la terra del Cavaller Soler de Vilardell i del terrible Drac de Sant Celoni, ignora que els gorgs són habitats per les Dones d'Aigua i els boscos són plens de follets, que en algun indret de la muntanya, on vigilen els llops, hi dorm el gegant Ismè. Més ben dit, sí que ho sap, ella ja sabia aquestes històries, però sempre se n'havia rigut: són coses de criatures.
No sap de la maldat dels Homes sense Rostre, que s'han posat al servei del castlà de Montsoriu mentre el vescomte de Cabrera guerrejava lluny, no sap que ara al castlà de Montsoriu li diuen el Nigromant...
Ha passat la Porta. L'espera la descoberta d'un món terrible. Però també l'espera la descoberta de l'amistat, de l'amor, del dubte, la traïció. De l'hivern i el ressorgir de la primavera.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada