L'elaboració de "El pou dels maquis" comença el 2008. Aquella primera consulta per Internet permet a l'autora trobar una publicació digital on es parlava d'uns maquis detinguts que tenien la seva base a la masia Cardellà, la masia on ella viu actualment. A partir d'aleshores planifica els arxius que ha de consultar per obtenir tota la informació i és el 2010 quan intensifica la recerca visitant-los i compilant documents.
Entre els arxius i fons consultats s'hi compta l'Arxiu Històric de Tarragona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de Valls (d'on obté el cens de les persones que residien a la masia a finals dels anys 40), l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer (IV Regió). Allà descobreix que la causa continua oberta i només pot accedir a la documentació pel fet de ser familiar directa d'alguns dels encausats (el seu pare i el seu avi). La recerca també es fa a l'Arxiu Històric del Partit Comunista de Madrid o l'hemeroteca digital del diari La Vanguardia, entre d'altres.
Les dades obtingudes en aquest treball exhaustiu de documentació són les que permeten fer el retrat del context històric i dels fets a partir dels quals Margarida Aritzeta escriu la novel·la "El pou dels maquis". Aquest procés de recerca, més detallat, és el que també es descriu en el volum "El pou dels maquis. Els fets i els documents" i on els lectors poden sorprendre's que ben entrat el segle XXI determinats fantasmes del passat segueixin a l'ombra del poder.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada