Pages

dilluns, 26 de gener del 2015

'El pou dels maquis', de Margarida Aritzeta, obre el Cicle Proscrits de la Biblioteca de Tarragona

Aquest dimarts, 27 de gener, a les 7 de la tarda, la novel·la 'El pou del maquis' de Margarida Aritzeta serà l'encarregada d'obrir el Cicle Proscrits que ha organitzat el Club de Lectura de la Biblioteca de Tarragona. Escrita l’any 2013, la novel·la està ambientada en els anys quaranta i basada en fets reals. S’hi narra la història de quatre maquis que cavaven un pou a la masia Cardellà. Per a la redacció de la novel·la  l’autora va portar a terme una important tasca de recerca de testimonis i consulta d’informes i expedients de consells de guerra. Un segon llibre titulat 'El pou dels maquis: els fets, els documents' explica el procés de documentació i ajuda a situar llocs i a reconèixer paisatges i personatges.

Tres obres conformen el nou Cicle Proscrits del Club de lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona, cicle previst per al primer trimestre de 2015. Els protagonistes de les novel·les són homes d’acció que s’han vist obligats a viure fora de la llei, a causa tant de guerres, com de reals o suposats delictes, envoltats de circumstàncies polítiques i socials prou punyents. I els escenaris, a més, són de les comarques tarragonines.  

A la lectura a novel·la 'El pou del maquis' de Margarida Aritzeta seguiran les de 'Sepultura de bandoler', de Xavier Carreras; i 'Panxampla', de Rovira Ciment.

dimecres, 21 de gener del 2015

La presentació de 'L'amant xinès' omple la Llibreria Ona de Barcelona

L'emblemàtica Llibreria Ona de Barcelona s'ha omplert aquest dimarts, 20 de gener, per assistir a la presentació de 'L'amant xinès', la darrera obra de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. El retorn a la novel·la negra d'Aritzeta ha comptat amb una amena presentació de l'especialista en el gènere i escriptora Anna Maria Vilallonga. Tot plegat en el marc d'una llibreria nascuda l'any 1962 de la iniciativa d'un grup de persones compromeses en la recuperació cultural  i, molt especialment, en tot el que fa referència a la llengua catalana.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora. (Foto: Llibreria Ona).

dilluns, 19 de gener del 2015

'L'amant xinès' es presenta aquest 20 de gener a la llibreria Ona de Barcelona

Aquest dimarts, 20 de gener, la Llibreria Ona de Barcelona (Gran de Gràcia, 217) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptora especialista en novel·la negra, Anna Maria Vilallonga.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.


I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

dilluns, 21 d’abril del 2014

"Bandoler" es presenta a la sala Dune de Valls amb l'autora, Murmur i el GTP

La sala Dune de Valls acull aquest dimarts, 22 d'abril, a dos quarts de 9 del vespre, la presentació de "Bandoler", de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta, en una vetllada que combinarà novel·la, música i lectures dramatitzades de l'obra que reconstrueix la vida del bandoler Joan Serra, conegut com la Pera. Amb aquest acte, la sala Dune també presenta la seva proposta que ha batejat, precisament, com Espai Cultural la Pera.

La nit de "Bandoler" a la sala Dune tindrà la participació de l'autora, que farà una breu presentació de la novel·la on el protagonista intenta recuperar alguns dels esdeveniments que va compartir amb el bandoler pels pobles de l'Alt Camp. També es comptarà amb l'actuació del grup vallenc Murmur, que precisament ha presentat fa unes setmanes a la sala el seu darrer disc, "Desmemòria". Els acompanyaran els actors del Grup del Teatre Principal (GTP) de Valls que oferiran lectures dramatitzades de diferents fragments de l'obra.

Margarida Aritzeta és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. La seva primera obra publicada és l'assaig 'Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979)'. Va obtenir el Premi Víctor Català de contes i narracions, l'any 1980, per 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i el Premi Sant Joan de narrativa, el 1983, per' Un febrer a la pell'. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, adreçades al públic infantil i juvenil, novel·la, novel·la de gènere: negra, de ciència ficció i fantasia mítica.

Els orígens de Murmur es remunten a l'any 1991 quan des de l'institut funden Canya Verda. El 1994 es reinventen amb Murmur i el 1996 treuen al mercat el seu primer disc, "Alien Fay" i el 2010 treuen un treball homònim de la banda. Des de llavors, el grup de Valls s'ha mantingut fidel a la seva manera de fer sense perdre el seu particular caràcter descarat i directe. El nou disc, "Desmemòria" combina moments suaus i de molta intensitat i ha estat cuidat i construït com una petita peça d'artesania.

El GTP és una entitat històrica i activa del panorama teatral vallenc que combina espectacles tradicionals, com són els Pastorets, amb muntatge de nova creació com "Titant de classe". Recentment han portat a terme amb molta acollida "Les Bambolines del Teatre Principal", un seguit de visites teatralitzades al Principal de Valls, un dels teatres més antics del país tot i explicant algunes de les anècdotes més sorprenents i ben guardades del teatre vallenc recorrent els indrets més amagats a la vista del públic habitual.

dilluns, 7 d’abril del 2014

La novel·la "Bandoler", de Margarida Aritzeta, es presenta a Alibri de Barcelona

La novel·la "Bandoler", de l'escriptora Margarida Aritzeta, es presenta aquest dimarts, 8 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Llibreria Alibri de Barcelona, al número 26 del carrer Balmes. La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Anna Maria Villalonga i de l'autora. Un cop acabat l'acte, els assistents podran degustar una copa de vi gentilesa de Torres.

"Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Al carrer dels Tallers de Barcelona, l'any 1874, el vell rellotger i fabricant d'autòmats Philip Lassagne viu obsessionat per recuperar els records de la seva infantesa, dels anys que va compartir camins amb el bandoler. I de manera especial, per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon, de qui es va enamorar quan tenia 10 anys.

Amb aquest objectiu, Lassagne ha enviat un marrec a recórrer els pobles de l'Alt Camp per reconstruir el viscut a partir de les anècdotes que el xiquet li va desgranant tal i com les hi han explicat. Històries del bandoler que fluctuen entre la versió llegenda, la versió que ha quedat entre la gent del territori i el que en recorda el vell.

Però les narracions no li permeten refer què va passar amb Maria Rodon el dia que la Pera va ser detingut, penjat i esquarterat. Aquell dia que Lassagne va trobar l'amant del bandoler embogida i cridant frases que no aconsegueix recordar. No sap què li va fer ni què li va dir. Sols que als pocs dies el va acollir una troupe de gitanos i que havia perdut la memòria i les ganes de viure.

Ara, passats els anys, recordar aquells esdeveniments és l'únic objectiu de Philip Lassagne. Entre històries de la Pera compartides amb el marrec, vol construir un autòmat que parli i reprodueixi el crit que aquell dia va fer Maria Rodon i resoldre així el terrible dubte que durant anys l'ha estat torturant. Són anys de canvis però també d'històries que tornen.

dimarts, 25 de març del 2014

El Born Centre Cultural de Barcelona presenta la novel·la "Bandoler"

El Born Centre Cultural de Barcelona fa aquest dimecres, 26 de març, a les dos quarts de 8 del vespre, un acte públic de presentació de les novetats editorials del proper Sant Jordi del gènere de la novel·la històrica. Entre les obres que es presentaran hi ha la novel·la "Bandoler", de Margarida Aritzeta, que ha estat seleccionada pels organitzadors. L'acte consistirà en una introducció de l'obra i la lectura d'un fragment breu del text. També s'oferirà l’oportunitat que un dels assistents pugui guanyar un lot amb les novel·les presentades a través d'un concurs-endevinalla sobre aquestes novetats literàries.  Aquest acte serà conduït per l’escriptor Màrius Serra i comptarà amb la presència d’autors com Martí Gironell, Enric Calpena, Gemma Freixas, Jordi Mata, Rafel Nadal, Carla Gràcia o Albert Vilaró, entre d’altres.

La vetllada inclou també el lliurament del Premi Borni 2014, el primer premi literari que es concedeix als lectors. Els participants han hagut de detectar, enviar i argumentar anacronismes o desajustos en obres que hagin llegit. Aquests han estat valorats per un jurat constituït per Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra i Quim Torra.

El lector que hagi enviat el millor serà premiatrebrà una lupa –el Premi Borni–, la col·lecció completa dels llibres editats pel Born CC i un passi gratuït per a totes les activitats organitzades per aquest centre durant el 2014. Per exemple, Hamlet, la tragèdia de Shakespeare, està basada en un personatge del segle X. En un moment de l’obra, l’oncle de Hamlet parla d’un canó… quan ben bé fins entrat el segle XIV no n’hi podia haver cap.

dijous, 13 de març del 2014

El premi Barcanova 2013 de literatura juvenil ja és a les llibreries

El darrer premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, ja és a les llibreries. Una obra que el jurat va guardonar per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren". El premi Barcanova és el més valorat del seu gènere i amb aquesta novel·la, Aritzeta se suma al llistat d'autors de renom que han obtingut el guardó com Maria Mercè Roca, Jordi Sierra i Fabra, Gemma Pasqual i Escrivà, Maria Carme Roca, Carles Sala i Vila. Amb 'La nit de la papallona' l'autora trasllada als lectors a un entorn rabiosament actual, com és la relació dels joves amb les xarxes socials d'Internet.

Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions".


"Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".

Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel·la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).

dilluns, 10 de març del 2014

Francesc Murillo: "Joan Serra necessitava una novel·la"

"Joan Serra necessitava una novel·la". Així ho afirma l'historiador Francesc Murillo en referència a "Bandoler", la darrera publicació de de Margarida Aritzeta. Per a aquest estudiós, la novel·la d'Aritzeta és una eina que també "aprofita la història del bandoler La Pera" per explicar la història de la fi de l'Antic Règim". Amb el fil de la narració, que té en el rerefons a Joan Serra, l'obra "també retrata un segle XIX amb els seus avenços científics i tecnològics".

Murillo considera que "Bandoler" omple els buits de la història de Joan Serra que els historiadors encara no han explicat. I per això, "allà on els historiadors troben llacunes els escriptors poden fer creació", afegeix Margarida Aritzeta. És en aquest sentit que l'autora remarca que "Bandoler" és una història on hi ha molt de recreat però on no hi ha cap mentida". Per aquest motiu, Francesc Murillo considera que amb aquest llibre, Margarida Aritzera "fa un regal als vallencs com ja ho va fer amb la seva anterior novel·la, "El pou dels maquis".

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Macys Printable Coupons