El festival Tiana Negra ha acollit la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.
La Llibreria Ona de Barcelona s'ha omplert aquest dimarts, 20 de gener, per assistir a la presentació de 'L'amant xinès', la darrera obra de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. El retorn a la novel·la negra d'Aritzeta ha comptat amb la presentació de l'especialista en el gènere Anna Maria Vilallonga.
El darrer premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, ja és a les llibreries. Una obra que el jurat va guardonar per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren".
ELa darrera novel·la de Margarida Aritzeta, "Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Un vell rellotger i fabricant d'autòmats viu obsessionat per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon.
L'editorial Cossetània de Valls ha publicat els dos volums de El pou dels maquis i El pou dels maquis: els fets, els documents de Margarida Aritzeta. Abans que l'obra es pugui trobar a les llibreries del país, es pot fer un tast a la xarxa.
Posted in: Assaig
És prou conegut el passatge del "Hamlet", una de les obres mestres de Shakespeare, en què el príncep de Dinamarca s'enginya un recurs per desemmascarar els assassins del seu pare... i ho fa a través d'una representació teatral que porta a escena, en presència de la mare i l'oncle (els veritables culpables d'aquella mort) els detalls secrets de l'enverinament del rei.
"L’escena següent representava un camp obert i mostrava el setge d’una fortalesa. Els assetjants estaven pintats al fresc sobre uns plafons construïts amb morter de calç. I els actors representaven els capitans de la tropa que cantaven i dansaven perquè aviat vencerien la resistència dels assetjats.
.jpg)
Una novel·la no és només una novel·la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.
Unes cent persones han assistit aquest dijous, 21 de febrer, a l'acte de presentació del doble llibre "El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta a Valls, a la sala d'actes de l'IEV. Xavier Salat, president de l'entitat, ha obert l'acte assegurant que "m'he emocionat" llegint passatges de la novel·la que fan reviure espais i persones del Valls de mitjans dels anys 40, entre els que s'hi compten els seus propis familiars i els d'altres assistents a l'acte. 
Lluís Figuerola ha llegit diversos paràgrafs de la novel·la editada per Cossetània i del llibre que la complementa amb detalls de la recerca documental i, en paral·lel l'autora i el director de l'Arxiu Municipal de Valls, Jep Martí, han mantingut un diàleg per situar el context i algunes de les anècdotes i fets que es narren al llibre. Martí ha fet referència al bombardeig que va patir la vila que va matar a unes 18 persones, en bona part de Valls, "de les que no en sabem res i van desaparèixer". Aritzeta, per la seva banda, ha assenyalat que al llibre hi apareixen "moltes famílies, moltes persones que en uns anys foscos es van trobar enmig d'uns fets extraordinaris".
El paisatge del massís del Montseny, els diferents matisos que prenen les muntanyes a mesura que avences les estacions de l'any, conformen un element important a "El gorg Negre". Una natura que sempre és darrera de les llegendes i tradicions que ha generat la muntanya d'ametistes i que, com no pot ser d'altra manera, també influencien d'alguna manera el destí dels protagonistes de la novel·la":
Ignora els poders de la fetillera de la Castanya, la terrible Pallejana. Ignora el terrible drama de la Dama Roja de Montsoriu, el poder els Serpents que dormen al soterrani del castell amb un brillant a la boca, on és que ha anat a parar l'Espasa de Virtut, que un dia va empunyar Ramon Berenguer II, "Cap d'Estopes". No sap què busquen els cavallers del Temple, ni quins secrets s'amaguen el monestir de Sant Salvador de Breda, no sap res del braman que va venir de l'Índia amb un llibre i un cabàs de serps... No endevina el trepig dels cavalls d'en Serrallonga...
